Sortides de Busseig

Lataforma basàltica envoltada de sorra, residència de milers d’anguiles jardineres. A l’exterior de la cova hi podem trobar fins a quatre espècies diferents de morenes: negra, tacada, “pico-pato” i el “murión”. Una creu indica l’entrada de la cova. No es recomana l’entrada si no es posseeixen les certificacions corresponents a aquest tipus d’immersió. Davant de la cova hi trobem una estatua de la Verge del Carme, patrona dels que vivim del mar. Al fons, una roca en forma d’esfinx egípcia i al seus peus hi ha una placa i una figura d’un dofí que honora la figura del gran Jacques Cousteau. Rajades, taurons àngel, tamborils, peixos flauta i, les reines de l’indret, les morenes. Dins de la cova hi trobarem tot tipus de gambetes, cigales canàries, llagostes, catalufes i anemones plenes de color.

Indret preferit per a bussejadors novells. Tres nivells per a un descens controlat i tranquil. Primer nivell, plataforma a cinc metres. Multitud de peixos lloro, flauta, ballesta i fadrins – aquí anomenats “pejeverdes”- reben nerviosos les nostres bombolles.
Visita obligada de sípies i pops que juguen a fet i amagat amb les nostres càmeres. Baixem al segon nivell, a uns 14 metres. Milions de roques que van saltar al buit des del penya-segat són el refugi a desenes de catalufes, gambes, anemones, cigales, burrets i eriçons diadema.
La gran claredat ens permet veure l’últim nivell… el sorral. Un jardí d’anguiles apareixen pel camí d’il·lustres visitants: taurons àngel, rajades i mantellines. Un enorme banc de roncadors aconsegueix envoltar-nos del tot, donant una sensació de simbiosi amb el medi. A mitja ampolla començarem el camí de tornada, buscant entre les roques objectius per a les nostres càmeres. Arribant a la plataforma inicial, visitarem als peus del penya-segat una petita cova d’uns 10 metres de profunditat anomenada “el bufadero”, famosa per tres anemones gegants que l’habiten.

Vaixell de càrrega d’uns 70 metres d’eslora que va embarrancar a la costa de Punta Rasca carregat de sacs de ciment, avui en dia escampats pel voltant. Els forts corrents i l’embat dels temporals ha configurat un derelicte que conserva la part de popa i la caldera com els seus elements més significatius. Immersió senzilla i amb una atmosfera molt especial que fa del Condesito una visita obligada.

Davant de la platja del Palm-mar, una llosa que ronda els 5 metres. La caiguda de la paret te forma de ferradura, creant infinitat de racons i amagatalls per a tot tipus de peixos.
Al centre, un banc de roncadors que fugiran de les nostres bombolles. Entre les esponges vermelles buscarem el fugisser peix granota, que es mimetitza amb els colors de la paret.

Derelicte en un estat excel·lent, situant sobre un fons de sorra proper a el Palm-mar. Aquest vaixell enfonsat té 42 metres d’eslora. Excel·lent per als fotògrafs ja que la visibilitat és brutal, generant un ambient i uns contrallums difícils de superar. Perfectament condicionat, permet entrar a totes les seves cabines i espais interns amb gran facilitat.
El màstil de popa reposa a 25 metres en posició horitzontal, mentre que el pal major, amb el cistell del vigia com a principal atractiu, frega els 15 metres. Sovint s’hi veuen servioles -aquí els anomenen “medregal”- i a vegades ens acompanyaran en la parada de seguretat uns curiosos dofins que imiten les nostres bombolles tot jugant. 25 minuts de temps de fons és un temps més que suficient per una visita exhaustiva abans d’entrar en descompressió. Fàcil i visual..

A mig camí entre el far de Punta Rasca i el Condesito, a només 20 metres de profunditat, una petita cova molt interessant que, a excepció del corall negre, ens recorda a la cova d’Ali Babà.

L’anomenen la cova de la guineu perquè, antigament, havien vist com un tauró guineu havia fet d’aquesta cova casa seva. Avui dia qui hi viu és un gran peix tambor -”tamboril”- espinós.

La més tècnica de les immersions i una de les més boniques. Apta per a bussejadors molt qualificats, ja que es realitza la majoria de vegades amb un corrent de més de cinc nusos, transformant l’aventura en un busseig en deriva. El cap de l’àncora cau directament als 28 metres de profunditat. Marcarem al nostre compàs l’oest, fins arribar a una cornisa que cau més enllà dels 80 metres. Una petita ferradura inicia el vertiginós descens, fins arribar a l’arc de corall negre: entrada a 40 metres i sortida a 45 metres. Cobert en la seva totalitat d’espessos boscos de corall negre, que ens recorden els frondosos boscos d’avets del Pirineu. Sensacions diferents a tot. Voltarem l’arc per tornar a la ferradura del principi. Passada la ferradura, una agulla paral·lela ens marca l’inici de la segona paret.
Ascendirem lentament fins arribar als 36 metres de profunditat, buscant una petita cova amagada entre el corall. “Miguelito”, un mero d’uns 50 quilos, ens observa mentre posa per a que li fem fotografies. És el moment de consultar el nostre manòmetre per començar l’ascens. Si el corrent ho permet, pujarem lentament fins arribar a la línia de costa, on un petit banc d’espets fugirà amb la nostra arribada. De camí, alguna rajada, tauró àngel o mantellina decorarà aquesta immersió increïble. Si el corrent és massa fort, ens deixarem endur a la deriva i llançarem el globus de senyalització per a que el nostre barquer vingui a recollir-nos. La seva bellesa és proporcional al nivell d’exigència: màxim.

A 400 metres de la bocana del port de Las Galletas, hi ha un petit derelicte anomenat el Caracol. Així que baixem pel cap de l’àncora, ja comença l’espectacle: una tortuga treu el cap a la superfície, donant la benvinguda als bussejadors. Baixem a 14 metres on ja ens esperen diverses rajades, que aquí anomenen “chuchos”.
Dos enormes espets -o barracudes- acostumen a patrullar la zona al voltant d’un gran banc de roncadors. Compte amb el peix ballesta, el “gallo cochino”, que no s’espanta dels bussejadors. Mentre juguem amb la tortuga, rajades negres gegants freguen el fons sorrenc buscant la complicitat dels submarinistes. Morenes dins els forats, taurons àngel a tocar del derelicte, anguiles jardineres pintant la sorra, els petits peixos plans anomenats “tapaculos”, gallinetes… tots estan aquí! És la concentració més gran de les diferents espècies que habiten les Canàries. Una festa!

Aquesta immersió és la perllongació del busseig a el Caracol. Roques en forma de xampinyó donen nom a aquesta immersió, formant uns canons que conviden al submarinista a cercar la fauna típica del lloc.

Bonica immersió per a tots els nivells.

Vindria a ser el típic cenote mexicà però a l’estil canari. La primera visita a aquesta cova recorda a les coves del Yucatán. La cova està situada prop de Playa San Juan, al costat del luxós hotel Abama. L’entrada està a 12 metres de profunditat i hi podrem accedir si l’estat del mar ens ho permet. Hi ha tres recorreguts diferents. Tots ascendeixen fins a la cota zero, i podem respirar tranquil·lament a les càmeres d’aire que hi trobarem. Aigua cristal·lina, com en els cenotes, enterbolida per una petita haloclina – zona de lleu borrositat en estar en contacte aigua dolça i salada de diferent densitat- que sorprèn a aquells que la visiten per primera vegada.

Rajades residents, moltes cigales, infinitat de gambetes i, sobre tot, unes esponges amb forma de cervells que acostumen a créixer als 200 metres de profunditat però que, curiosament, han trobat en aquesta cova un refugi on viure. Possiblement, una de les millors immersions de l’arxipèlag.

El teatre dels somnis. Ja a l’exterior és un dels llocs més peculiars del sud de Tenerife. Multitud d’estrats en el tall de la muntanya amb un lleuger tò groc que dona nom a la immersió. Màgic, diferent, peculiar, paisatge llunar, imitació de coralls taula i moltíssima vida de petit tamany que conviden a fer més d’un busseig. De fet, en fem quatre totalment diferents. Fotos i més fotos…